Arriva un moment en que, sense que nosaltres ho volguem, ens fem grans, deixem de ser petits, hi ha cosses que ja no podem fer, tenim més obligacions... Però quan som grans podem fer coses que de petits no ens deixavem, podem ser independents, lliures. Encara que alhora, quan ens fem grans, vivim pressos del rellotge, del temps. Vivim seguint el temps, amb 1001 horaris per cumplir, sense parar-se a veure que hi ha al nostre voltant. El temps passa, no ens adonem, fins que un dia ja es massa tard, veiem que em perdut un temps molt valios que mai més podrem recuperar. Em de viure el moment.
El temps es or.
