Una entrada... diferent

Hola a tots!
Avui us volia parlar d'una obra de teatre, bueno, més haviat musical que vaig anar a veure fa un temps. El musical és: 40 EL MUSICAL.

Va sobre una colla d'amics, on hi ha amor, desamor, drama, humor... Tot barrejat amb un munt de cançons de "los 40 principales". Els personatges d'aquesta trama són:

 Joaquin: acava de sortir de la facultat, viu per la radio i des de la seva habitació porta un "radioblog" que parla sobre el seu entorn. Explica que passa entre els seus amics.
Mateo: germà gran den Joaquin, mai para quiet, esportista, aventurer... No asumeix molt les responsavilitats.
Sara: és la millor amiga den Joaquin, té una relació mab en Mateo. Amb en Joaquin sempre a tingut una complicitat especial. és alegre, sensible, inteligent, atractiva...
Alex (Alessandra): Té un germà, en David, que és tot el contrari d'ella. Ella és despreocupada, "heavy-grunge", fuma... És incapaç de comprometer-se en el amor, amb gran talent.
David: Germà de l'Alex, és obsesiu-compulsiu, hipocondraic, neuròtic... No menja en restaurants, només menja amb coberts, plats, gots que allí rentat ell mateix. Es passa 2:30arreglant-se aal lavabo al dia, ficant-se cremes, arreglant-se, depilant-se...
Arturo: Pare d'en David i l'Alex, un nou ric vividor de la seva fortuna, torna a la vida dels seus fills de cop i volta per quedar-s'hi a viure i recuperar el temps perdut.
Laura: Li agrada mantindre la gent a ratlla, sobre tot al seu novio, Chema, amb qui porta des dels 15 anys. És de les diuen: verge fins al matrimoni.
Chema: Becari en un bufet d'abogats, no li agrada la seva vida, tímit, formal... No sap portar ell la seva propia vida, a sobre viu sotmés a la pressió de la seva novia, Laura.

Jo si pogués la tornaria a veure ara mateix.
Mm!^^

Pensament 20: Tot queda en un record...

Es aleshores quan tot el viscut queda en un petit record sense importancia, encara que en realitat en té molta, són tants moment bonics que ja no es tornaran a repetir, són tants dies compartits, tantes paraules, abraçades, converses, petons... Són tants moments viscuts avans i després, que ara, ja no saps com encaixar, ja no saps que passarà després, si dintre d'uns mesos parlarem, o no. Si aconseguiré olvidar-te del tot, per sempre, si ompliré el vuit que ma quedat ara amb tu, sense tu.
Pot ser algun dia tot torni a la normalitat, per ara, aniré sobrevivint vivint el dia a dia, disfrutant, fent-me cada dia més forta.
Mm!^^

Pensament 19: Confós

Arriva un moment on tot està confós, on no saps cap on tirar, que sents, que fer. Tot està embolicat dintre teu, i fora. No saps que fer ni que dir, que pensar i que no, que sentir i quins sentiments fer fora. T'agrdaria cridar tot el que sents, treure-ho a l'exterior, que tothom vegués que no tot està bé, que no tot es tranquil, on no tot és "perfecte", que veguessin que hi ha coses que no estan al seu lloc... Però hi ha gent que no ho veu, que sembla que són cecs, que porten unes ulleres que no lis deixen veure, que tampoc escolten com si portessin cascos, taps... I si aquesta persona es important per tu, t'importa i llavors sembla que tu no li importes, quan és aquesta persona la que fa que tot estigui tan confós... Llavors t'enfonses, et confons més, però no t'ajuda géns el seu comportament... T'agradaria que tot canviés, encara que hi ha coses que t'agradin t'agradaria que tot fos com avans de que tot estigués confós.
I es que quan un està confós tot es pot tornar negre i fosc, sense que ho volguem però és el que passa... Però mai, mai em de perdre l'esperança de que tot millorarà i tot es calmarà, mai em de llençar la tovallola.
Perquè quan estem confosos, no podem pensar clarament...
Mm!^^

Pensament 18: A vegades...

A vegades fem, diem coses sense pensar, sense adonar-vos del que em dit o fet. A tothom li passa, es una cosa natural, perquè som humans, i els humans ens equivoquem. Però ens em de saber adonar del nostre error i demanar perdó, i si ens ho han fet, perdonar. A vegades anem tant cecs, que no savem el que diem, no ens adonem que potser no tenim raó, no escoltem a l'altre, no volem saver la seva opinió perquè creiem que la nostra és la bona i la única. Llavors l'altre s'enfada i... llavors es pot liar, trencar aquesta amistat tant bonica, o alguna cosa més... per una tonteria de qui té la raó i no saber escoltar i negar-ho tot.A vegades em de saver escoltar, saver dir el que pensem sent respectuosos, no em de jugar amb foc i em d'anar amb conte dels sentiments dels demés.
A vegades, sempre a vegades...
Mm!^^