Es aleshores quan tot el viscut queda en un petit record sense importancia, encara que en realitat en té molta, són tants moment bonics que ja no es tornaran a repetir, són tants dies compartits, tantes paraules, abraçades, converses, petons... Són tants moments viscuts avans i després, que ara, ja no saps com encaixar, ja no saps que passarà després, si dintre d'uns mesos parlarem, o no. Si aconseguiré olvidar-te del tot, per sempre, si ompliré el vuit que ma quedat ara amb tu, sense tu.
Pot ser algun dia tot torni a la normalitat, per ara, aniré sobrevivint vivint el dia a dia, disfrutant, fent-me cada dia més forta.
Mm!^^
No hay comentarios:
Publicar un comentario