Pensament 4: Vida... per morir

I es que tots neixem... per acabar morint. És un cicle que no es pot aturar, encara que fa pena, perquè a tots s'ens a mort algú estimat que voldriem tornar a veure, aquella persona que ens ha fet ser nosaltres, que em rescu amb ella, o no,  ens l'estimavem però se li va acavar "la bateria"  va fer el seu últim sospir... I esque que algú mori sempre ens afecta... Però sempre es bonic pensar que l'hem pogut conneixer, que hem pogut estar al seu costat. Que podem viure, que podem tindre una vida, per disfrutar-la, per estimar, per odiar, per enyorar, per fer amics, tindre una família que t'estima, per plorar, per riure, per milers de cosses, bones i dolentes, però que sense elles mai seriem nosaltres... Però sobre tot per VIURE-LA i ser FELIÇ!!