Pensament 7: Soletat

Arriva un moment en que et sents sola... no saps amb qui parlar, amb qui confiar, i en canvi, estas rodejada de gent. Però es com si et trovesis sola, en un món on només estas tu, només existeix la gent a estones i la que et fa la punyeta... No saps amb qui anar, qui t'acceptarà per estar amb tu.
En moments així penses, i no es que pensis en cosses boniques, que es pugui dir... Penses en aquestes persones que et fan la punyeta, lo sola que estas, que no tens ningú a qui explicar-li totes aquestes coses i t'ho vas explicant a tu mateixa, sense cap altre remei, encara que et fa mal.
Busques un perquè de aquesta soletat, encara que no el troves, o si.
Troves una sol·lució per omplir el teu món: la música. La música és l'única que t'acompanya en aquest món ple de gent, ple de soletat, ple de tot i ple de res, buit.


P.D.: perdó per no escriure durant tota la setmana... examens. xD