Mariona,
Segurament no em reconeixes, es normal, jo a vegades tampoc ho faig, però amb el temps em reconeixeras o entendras de que et parlo. Soc jove, i sé de la vida poc més que tu, tot i així n'he aprés algunes coses, no pretenc ensenyarte-les, només que prenguis nota.
Encara que moltes vegades ho pensis i escoltis dir-ho, la vida no és una merda, la vida no té la culpa de que ens pasin coses dolentes, ningú la té, però no és una merda, simplement és complicada, però recorda, cada nit pot sortir el sol.
Tot el que estas fent està bé, t'equivocaras, però ets humana, no pretenguis ser una cosa que mai ningú serà, perfecte. Els errors són les coses que ens fan persona, i ens ho recorden. És fàcil olvidar una cosa tan simple com aquesta, per això està bé que ens ho recordin de tant en tant.
Per molts cops que rebis sempre t'has d'aixecar, amb el cap alt si pot ser, per molt que et costi posar-t'hi de peu. A terra no fas res, i la vida passa encara que no ho sembli. Per molt que t'acostumbris a caure i veure que d'el terra ja no es baixa, així no s'aprén, no es viu.
Els pous no tenen fons, només replans que cauen si no intentes puixar, no permetis que t'enfonsin molt, no permetis que ningú faixi que prefereixis viure al pou. Aprén a trepitjar, sé que costa, i no està bé, però de tant en tant s'ha de trepitjar per no ser trepitjat, jo encara m'ho he d'enrecordar.
No et maltratis pensant mil i una vegades les coses que podries haver fet i no vas fer, o les coses que vas i fer i no deuries d'haver-ho fet. Si no haguessin pasat tu i jo no seriem tu i jo. No existiriem, no seriem.
Està bé ser qui ets, com ets. Fes el que a tu més t'agradi sense importar-te l'opinió dels demés, no canviis per res ni ningú.
Conneixeras molta gent, alguna et trepitjarà i altres et donaran la mà perque et puguis aixecar, seguir escalant el pou, o simplement seguir caminant. Alguns pasaran per la teva vida i marxaran com si mai hi haguessin estat, dona el mateix, n'hi ha gent més important i no els has de pensar molt, ja no hi són.
Està bé parar-se un moment, girar-se i veure tot el camí recorregut, però per després seguir endavant, sense deixar que tot el camí que em deixat enrere ens afecti.
Viu la vida intensament, riu, plora, balla, diverteix-te, avurreix-te, llença't a provar coses noves, rebelat, digues el que penses, escolta, calla, mira al terra i al cel, aprén tot el que puguis, olvidat del món, recorda'l, viu-lo, disfruta'l. Sigues tu mateixa.
La vida està per viure-la, i n'hi ha moltes maneres, i ho estàs fent bé, perquè estàs aprenent la importancia de fer-ho bé.
Disfruta de la muntanya rusa, només tens un viatge, i quan acavi, tot haurà acavat, ho sigui que fés que el viatge t'ompli.
Mariona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario