Sempre li he donat voltes als "per sempre" que deien a les pel·lícules, quan deien: t'estimaré sempre, estaré amb tu per sempre, etc... Jo crec que no s'ha de dir, s'ha de fer, qui sap com anirà el futur, que hi passarà, és millor pensar en el present i viure'l, que no pensar en un futur amb aquella persona, encara que l'estimis molt, és millor no pensar-ho. La vida dona moltes boltes, en agradï o no, siguin per a propi bé o no, llavors, perquè pensar en el futur? Em de viure el present, disfrutar-lo, perquè només és viu un cop, només tenim una vida i els dies no es poden repetir...
Per això s'ha de ser fidel a aquest pensament que sentim envers l'altre persona i crear aquest per sempre, encara que la resta del món no ho vulgui, això. Encara que el cami sigui molt dur, cal lluitar fins al final i disfrutar de cada instant.
No se que afegir, crec que ho he dit tot només amb la frase: Els "per sempre" no existeixen, es creen.
Mm!^^
No hay comentarios:
Publicar un comentario