Pensament 9: Records que fan mal

Mai hauria pensat que seria tan difícil despendres del record d'una persona, que la pregunta "per què?" estigues assatjant el meu cervell dia i nit buscant una resposta, m'agrada recorda tots els moments viscuts amb tu, encara que per ara, em fan mal desde que tot va canviar i tu i jo ens vam separar, els nostres camins es van tornar a separar, i ara s'han allunyat encara més i més... Pensava que tu i jo seriem inseparabls, que res ens separaria, i tu em demostraves que el que pensava era possible.... Però no, va apareixer més gent a la nostra vida, i ràpidament et vas oblidar de mi com si fos algú qualsevol, algú que mai a sigut res per tu, em vas deixar de vanda, com un drap brut i vell que ja ningú vol, jo només et tenía a tu, tu teníes a tothom que vulguessis. Tot això em feia mal, molt, però el que feia que encara em dolgués més era que ens creuessim i que ni em saludesis, que gairebé ni em miresis, això era el que feia que la ferida no es pogués guarir del tot, i després, un dia qualsevol, els nostres pares quedesin i parlessim com si res, com si res hagués passat mai, que em donguesis esperances, esperances per res, perquè després tot va seguir igual... ens vam divertir molt aquell dia... i em fa ràbia no haver-te dit el que pensava, el que sentia, haver-te dit tot el que em vas fer patir. Vaig arrivar a vessar llàgrimes per tu, llàgrimes innesesàries, perquè no farien que tu tornessis. 
Però la vida continua, i encara que el records fan mal, hi ha records i moments que sempre recordaré amb felicitat, perquè hi ha més gent al món, ho saps? He connegut a altra gent millor que tu, i que a poc a poc, intenten tapar el forat que em vas deixar. 
I que s'apigues que mai em separo de la polsera que vaig comprar al "mercadillo hippie" amb tu, perquè em recorda tot lo bé que m'ho vaig passar aquell dia amb tu, encara que ja no he tronat a parlar amb tu, també em recorda tots els anys amb tu, tots el bons moments que em passat lluntes, as sigut la meva millor amiga, i per ara ningú a superat tot el que he viscut amb tu,cada moment...
Se que mai llegiràs això, però si algún cop ho llegeixes, avisa'm.
Mm!^^

P.D.: si us sentiu identificats, digueu-m'ho! tant com el vandol de m'en vaig amb unes altres, com el vandol en el que jo estàva. Com us vau sentir vosaltres??