I encara que no volguem, a vegades tornem a caure on avanç ja haviem caigut, tornem al passat... Ens fem mal a nosaltres mateixos, no fa falta fisicament, sinó que psicologicament. Llavors ens tornem a enfonsar, ens tanquem en nosaltres, no veiem el món que ens envolta, no veiem que tot es pot solucionar, només veiem lo nostre. I si, pot ser ho estem passant malament, pot ser hi ha gent que ens molesta, ens fa mal, ens enganya... si... Però hi ha gent que pot ser ho està passant pitjor, però hi ha gent que ens estima i sempre estarà al nostre costat... Només em d'obirir els ulls.
I si tornem a caure amb la mateixa pedra, no passa res!! Em d'apendre dels errors. La nostra vida és una muntanya russa, té alts i baixos, em de buscar un punt intermig, on tot sigui "normal", on tot vafi bé, encara que és complicat...
Jo ara estic amb la por de recaure, de que es descubreixin de nou els meus punts dèbils, de tornar a passar per tot el que he passat... Intento ser forta, però es complicat, si us a passat ja m'enteneu... Però sé que aquest cop lluitaré, ja sé que vol "l'enemic" i com aturar-lo, sé que he de fer per`què no passi i és per el que estic lluitan ara mateix...
A vegades quan estem amb aquestos alt i baixos, ens venen idees esbrajades al nostre cap, idees que no em d'escoltar, ho sé per experiencia, m'han atormentat molt, però he acoseguit no fer cas, pensar que són això, idees esborajades. Si algún cop et ve al cap alguna tonteria que saps que no l'únic que t'acavarà portant són problemes, no l'escoltis, lluita, però no et rendeixis, perquè les idees aquestes lo que fan es que et rendeixis, i això mai.
Mm!^^
No hay comentarios:
Publicar un comentario