Quants cops ho hem fet? Em somrigut, em amagat els nostres sentiments per no plorar, encara que per dontre estiguessim destrosats. Li em dit a tothom que no passava res, que no hi havia cap problema i amb un somriure ho disimulavem tot. Però per què? Per què no voliem ajuda? Per què no ho parlavem? Per què ens ho quedavem dins nostre i llavors ens feia més mal? Tan difícil d'entendre el perquè des de fora i difícil d'explicar desde dins...
El que és fàcil és disimular si estas parlant desde el Facebook o el Messenger, ficar una cara somrient i dir que estas bé... però perquè ho fem? Si hi ha algú en qui de veritat confies, per què ho fas? Jo ho he fet, a vegades plorant tant que gairebé no podia llegir la conversa o escriure, ja que no s'havia que estàva possant...
Sempre ens amaguem els sentiments, no tindría que ser així, si ens passa alguna cosa parlar-la amb algú, i si no som capaços d'explicar-ho, escriure-ho. A mi aixó últim sempre m'ha anat molt bé, m'he passat estones escrivint, i vaig tindre una mala època al cole/insti que els meus pares em van demanar que lis escigués tot, ja que s'havien que em costaría parlar, i al escriure, a part de desfogar-me, ho explicava tot millor de que si ho hagués parlat. Escriure, això és una de les cosses que de veritat m'agrada i amb la que em sento alliverada.
Us a agradat? Us heu sentit identificats?
Mm!^^
No hay comentarios:
Publicar un comentario